Roth’s Private Reserve
Roth Käse, con sede en Monroe, sur de Wisconsin, ha lanzado recientemente este queso semi duro con una curación de nueve meses. Ganó el primer premio el año 2007 en la categoría de «original estadounidense» en la American Cheese Society Competition, celebrada en Burlington, Vermont. Fermo Jaeckle, es descendiente de una larga saga de fabricantes de quesos originarios de Suiza, fundó la empresa en los años noventa junto con dos primos, convirtiendo la importación y la distribución en el principal negocio familiar y en el único productor nacional del clásico Gruyère suizo.
El Roth’s Private Reserve es un queso estilo alpino, de leche cruda de vaca de pasta semi dura y corteza lavada, con una maravillosa piedra que le da color y textura (logrando una corteza muy atractiva!). El aroma es muy débil, pero si realmente acerca la nariz a la corteza, notará que tiene un ligero aroma a almizcle, y a tierra.
La pasta es firme, con un color entre amarillo pálido y marfil. El interior es ligeramente desmenuzable como arena muy fina, motivado por los cristales de ácido láctico. El sabor comienza con una aspereza intensa a media, a continuación, se vuelve dulce como miel y notas de caramelo tostado, y luego el acabado es un poco salado y ligeramente afrutado, con la riqueza de la mantequilla por todas partes. La pasta tiene aromas de cacao, dando a entender, dulces frutos secos tostados.
Este es un queso muy sólido. Tiene un perfil de sabor con mucha profundidad y complejidad. Tiene cierto parecido al Appenzeller suizo.
Ideal para cocinar, platos de queso, para fundir sobre pizza con espárragos y jamón. Perfecto en un plato de queso acompañado de avellanas, almendras, manzanas y uvas, maridado con vinos tintos.
Moltes gràcies per les teves amables paraules sobre els meus formatges, i més venint d'algú que té un blog tan espectacular com el teu.
Als Estats Units, molts dels formatgers actuals, és a dir, les noves generacions, són descendents d'europeus, francesos, suïssos, alemanys etc. però amb més inquietuds que els seus predecessors immediats, que possiblement, la seva primera prioritat era la supervivència i l'adaptació a un nou país.
Si et sóc sincer, a mi també em va sorprendre la gran quantitat i sobretot la gran varietat de formatges d'aquest país, però per als amants d'aquest aliment, hem de felicitar-nos tots, si més no per allò que és diu, "Quan més serem, més riurem"
Jo també seguiré amb molt interès el teu blog.
Una abraçada.
Martí
Uff, és massa d´hora per escriure, espero que entenguis les paraules en l´idioma de la son.
mai
doncs com tu a la illa deserta prendría formatge i vi ,crec que no n´ha ha cap que no m´agradi i els que finfs fa poc no eren dels habituals ara els he agafat el gust i ja entren a casa setrmanalment, sempre tinc una des`pensa de com a mínim cinc varietats de formatge, no falla ami, els meus chutneys i melmelades que acompanyen i com no un bon vi.
En conec molts dels que parles però és interessantíssim de totes maneres el que contes d´ells i per descomptat conèixer més dels desconeguts, gran sorpresa han estat els americans, no imaginava pas formatges tan elaborats, per dir-ho d´alguna manera i tampoc tanta varietat.
seguiré aprenent del teu espai.
salutacions
mai